La hiperlaxitud en infants és un indicador d'un possible trastorn per ansietat
"Per una banda hem vist que els infants que tenen ansietat presenten més hiperlaxitud articular, i per l'altra aquells que tenen hiperlaxitud presenten més símptomes somàtics i ansietats. Per tant podem dir que hi ha una relació en ambdues direccions", destaca el Dr. Antoni Bulbena, autor principal de l'estudi.
Els investigadors han estudiat 74 noies i 86 nois amb edats entre els 5 i els 17 anys. Se'ls va realitzar una entrevista diagnòstica utilitzant diferents eines per avaluar la seva situació. Els resultats van mostrar que 1 de cada 5 presentava síndrome de hiperlaxitud articular, amb una prevalença més elevada entre les noies, del 31%, que entre els nois, del 14%. A més, la meitat complia els criteris de diagnòstic de qualsevol dels tipus de trastorn per ansietat. Si s'analitza el grup de pacients amb ansietat, més d'un terç presentava també hiperlaxitud, davant el 15% al grup sense aquest diagnòstic.
Els resultats del treball deixen clar que els infants amb síndrome de hiperlaxitud articular pateixen una freqüència més alta de trastorns per ansietat i d'ansietat fisiològica, així com de símptomes somàtics. Això la converteix en un bon marcador que pot facilitar el seu tractament.
"Quan trobem nens i nenes que tenen hiperlaxitud i, a la vegada, ansietat, val la pena ensenyar-los què els hi passa, que es tracta d'un problema físic i mental, i donar-los les eines per afrontar-los", analitza el Dr. Bulbena.
Això pot permetre un abordatge conjunt, tant dels aspectes físics com mentals de les dues patologies.
Font d'informació
